Com va ser el teu començament al món de la música?
Com podeu veure en la foto complisc el meu primer anyet envoltada de música!
El meu començament es remunta a la meua infantesa, des que era molt xicoteta (cinc o sis anyets) sempre li vaig fer costat al meu pare LLeonard Giner en totes les seues aventures musicals.
Primer en la rondalla que forma i dirigeix en 1971 a Tavernes Blanques composta per un grapat de joves agosarats i rebels amb ganes de canviar el món i on destaca un membre, Rafa V.Arnal, (actualment editor i escriptor) que ens revoluciona i ens impregna d’un sentiment i una consciència amb el seu plantejament: “… i per què no en la nostra llengua?”. I és així de senzill com naix Carraixet 72.
Però fer música compromesa i en valencià en el règim franquista no era gens fàcil, ens censuraven les cançons, ens prohibien actuar i amb eixa constant persecució Carraixet va haver de dissoldre’s momentàniament.
Aleshores, Pepín, mon pare i jo passàrem a formar part de Pavesos, un grup d’una falla on el president Joan Monleón i quasi tota la directiva cantaven cançons en valencià de tarannà més desenfadat.
I al sí d’Els Pavesos nasquérem Els Mini-Pavesos, compost per mon pare Lleonard i els meus xicotets germanets.
Mari 10 anys, Nanin 8, Eva 7 i Miryam 4
Però el grup familiar cada vegada anem agafant més força i a la fi ens independitzem i formem Els Mini d’Alboraia,
Mini d’Alboraia
I finalment en 1975 recuperem el nom inicial de Carraixet.
Carraixet
Als 14 anys ens n’anàrem a viure a Tavernes Blanques, allí hi havia una banda de música i un dia veient un passa carrer em vaig enamorar! Em vaig enamorar d’un instrument, el fiscorn! És un instrument de vent, cosí germà de la trompeta, però amb el tub més ample i el so més dolç! Va ser un amor a primera vista!
Seguidament em vaig apuntar a la banda però en aquella època una dona sols podia aspirar a tocar la flauta travessera! Així que m’ho vaig haver de lluitar molt, fins i tot vaig tindre problemes al Conservatori Superior de Música de València perquè el fiscorn estava considerat com un instrument “d’home”!
Es pot dir que el meu començament com a instrumentista va estat farcit de vivències molt intenses, i que al remat les vaig superar gràcies a la meua determinació i consciència feminista!
Que destacaries de la teua trajectòria com a cantant i música de Carraixet?
Per a mi té relleu importància haver format part del moviment artístic de La Nova Cançó, un gènere totalment nou que reivindicava la cançó en la nostra llengua, i a través d’ella, la democràcia.
Grups i cantants de la Nova cançó del P.V
També el treball de recuperació i difusió de la música popular valenciana, ja que esta sols s’havia transmès oralment i estava en perill d’extinció!
Recorde que recorríem molts pobles buscant iaios i iaies que saberen cançonetes populars, anàvem amb una gravadoreta a ca el tio Vicentico, o a ca la tia Maria,… ens les cantaven i nosaltres les arranjàvem musicalment i moltes d’elles les gravàrem en discs.
Actualment també destacaria la lluita que portem les dones músiques per aconseguir més igualtat d’oportunitats musicals i més presència als escenaris!
Quina ha sigut la teua experiència com actriu de doblatge? Què t’ha aportat?
Vaig tindre la sort quan era molt joveneta, als 15 anys, que es creara el primer estudi professional de música al País Valencià, al meu poble, a Alboraia.
Es deia Estudis Tabalet. I allí és on va començar la meua carrera professional cantant espots publicitaris com: Mercadona, Las Muñecas de famosa, Nenuco, Nancy ... i moltes més per a la Televisió Espanyola TV1. Més tard, l’Estudi Tabalet s’inicià també amb el doblatge, primer per a Aitana i després per a Canal 9. En l’actualitat hi ha uns 14 estudis més o menys fent doblatge generalment per a la Televisió Valenciana À Punt.
És un treball gens rutinari que m’aporta molta satisfacció, i si la versió és totalment original encara m’ho passe d’allò més bé perquè em permet soltar-me i anar crear un personatge experimentant amb els diversos tipus de registre de la meua veu.
Normalment quan em convoquen a un estudi no sé a qui o què he de doblar, potser a una protagonista estàndard, a una iaia, a una xiqueta, a un xiquet, ...o a un personatge animat, una floreta, un ocell o a un butoni, ... Contràriament a la manera de treballar del teatre o del cinema, el doblatge es caracteritza per la immediatesa!
Puc dir que sóc una veterana, durant molts anys he doblat sèries i pel·lícules molt xules: Les tres bessones, Pipi Calcersllargues, Les Win’ks, ...
Però la sèrie que més repercussió ha tingut en la meua trajectòria professional i la que recorde amb més afecte ha sigut “La bola de drac”, amb el personatge de Goku (xicotet).
Em sent molt orgullosa perquè gràcies a ella molts xiquets i xiquetes aprengueren el valencià i fins i tot gent d’Albacete i Múrcia que seguia les seues aventures! Curiosament i després dels anys que han passat, hi ha una Plataforma de fans Bola de Drac i molts seguidors que encara estan demanat que torne la sèrie!
Com ha sigut el teu pas pel programa Family Duo?
Doncs ha sigut tota una experiència artística i personal meravellosa i enriquidora!
Quan m’ho proposaren em va fer molta il·lusió, Fremantle és una productora especialitzada en talent shows internacionals, i això em va donar molta confiança en aquest nou projecte.
Amb Family Duo he vist de primera mà com es fa un programa, tècnics de so, regidors, directors, guionistes, maquilladores, ... he vist com s’han deixat la pell per fer un bon producte de qualitat!
Estic molt contenta de formar part d’aquest ambiciós projecte perquè és una finestra molt important amb la que molts artistes valencians tenen l’oportunitat de mostrar la seua música i el seu talent i això és fantàstic!
Family Duo
Quins són els ingredients per a mantindre’s al món professional?
Musicalment la fórmula perfecta per a mi és tindre una vàlua o talent, una preparació, determinació per aconseguir el teu propòsit, un@ bon manager i un poc de sort!
Per a mantindre’s tants anys és molt important treballar el repertori, fer cançons noves, ja siguen adaptacions o creacions pròpies, rodejar-se de músics tant de qualitat musical com humana. Realitzar treballs discogràfics, promocionar-los en els mitjans de comunicació, en les xarxes socials, ... fer actuacions i tindre una il·lusió incombustible!
I en general en la nostra terreta puix has de saber desenvolupar-te en diverses disciplines, com més polifacètica sigues millor!
Quins són els teus projectes més propers?
Un dia es posa en contacte amb mi el director de cinema Valentí figueres de la Productora “La Hormiga Roja” i em proposa fer un documental de Carraixet!
Ja estem mans a l’obra, però com portem més de quaranta-cinc anys i hi ha moltes coses que contar segurament farem tres parts!
Per altra banda, Toni Mercader, escriptor i guionista ens està fent el Llibre de Carraixet. La idea d’estos dos projectes ens entusiasma! També estem preparant cançons noves per a un possible disc!
I per si no en teníem prou, la meua germana Miryam i jo codirigim el Cor Lleonard Giner que fundàrem fa uns anys en Tavernes Blanques.
Realitzem concerts temàtics, organitzem Aplecs, fem videoclips, ... La veritat és que no ens avorrim!
Cor Lleonard Giner junt a la Societat Musical d’Alboraia
Creus que és important treballar la veu?
I tant, la veu és un dels grans atributs de l’esser humà, és la nostra ferramenta de treball, és única, i si l’estimem l’hem de cuidar.
Per a mi és com un esportista que ha d’entrenar per estar en bona forma, per això és molt important fer exercicis vocals i practicar bones tècniques de respiració!
On poden trobar els nostres lectors més sobre tu?
A instagram: @mariginer_
A twitter:@mariginer3
